UNA ÈPOCA DE FUSIONS (Andreu Pla)
Una característica important de la dècada dels
setanta són els intents de fusionar el rock amb altres estils musicals, com la
música clàssica, el jazz, la música llatinoamericana, la música electrònica...
Aquest fenomen va donar lloc a diversos corrents: rock simfònic (Pink Floyd,
Genesis), jazz-rock (Chicago), rock llatí (Santana), rock progressiu (Frank
Zappa), glam-rock (David Bowie, Queen, Elton John), techno-rock (Kraftwerk)...
Queen – Don’t stop me now
Pink Floyd – Another brick in the wall
Al mateix temps, irromp a l'escena
internacional un estil nascut als barris pobres de l'illa caribenya de Jamaica:
el reggae, una combinació de ritmes jamaicans (ska, mento...) i sonoritats del
soul americà. Bob Marley va ser el representant més cèlebre d'aquest estil, que
deixarà la seva empremta en la música popular urbana en corrents tan diferents
entre ells com la música electrònica, el punk o el hip-hop.
Bob Marley – No woman no cry
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada