2.UN NOU MERCAT MUSICAL (Pau Giró)
Al
contrari de la música clàssica, el pop té un procés de difusió molt ràpid, en
un món en què els gustos canvien constantment, empesos per motius comercials.
- Un
èxit musical arriba en un moment determinat i no dura gaire temps. Les grans
estrelles que nosaltres coneixem com a compositors o intèrprets, amaguen la
feina de molts professionals que han estat fonamentals en el camí cap al seu
èxit.
- Qualsevol
cantant famós deu gran part del seu èxit a productors, discogràfiques, mànagers,
arranjadors, locutors de ràdio, discjòqueis, etc.
- El
creixement de la comunicació també ha estat lligat a la música. La invenció del
disc i del tocadiscos van marcar un inici ascendent de la musical.
- La
indústria discogràfica ha mogut quantitats tan grans de diners que el
llançament d'un artista és una qüestió d'una gran complexitat comercial.
- A
vegades, a banda de la música, s'intenta crear un personatge, unes actituds i
uns estils que cridin l'atenció del públic per tal que es converteixin els
artistes en els seus ídols musicals.
-Des de
fa temps, en els mitjans de comunicació es fan concursos que tenen l'objectiu
de llançar a la fama persones que volen dedicar- se a la música i convertir-se
en cantants amb popularitat.
3. ELS ANYS 50: rock’n’roll
Als
Estats Units durant els anys cinquanta, la joventut nord-americana va començar
a rebel·lar-se contra la generació anterior, que va viure la segona guerra
mundial.
La
música dels blancs i la dels negres estaven molt separades i tenien unes
característiques totalment diferents:
- la
negra era molt vitalista i rítmica.
- la blanca tenia un caire molt tradicional.
Però el
jovent blanc se sentia més proper a la música dels negres, que escoltava a
través de les emissores musicals negres. Les discogràfiques es van adonar d'això,
i van començar a produir versions de les cançons dels músics negres, però
interpretades per cantants blancs.
Un discjòquei de Cleveland, Alan Freed, va ser el primer a difondre per
la ràdio, i després en concerts públics, la música de les grans figures del
rhythm‘n'blues.
Aquests concerts públics s'anomenaven Moondog's Rock ‘n' Roll Party. D'aquí va sortir l'expressió
rock ‘n' roll (‘gronxar i girar'), que va donar nom al nou estil musical.
El
primer nom important del rock ‘n' roll va ser un cantant blanc, Bill Haley, que
amb el seu grup The Comets va aconseguir el primer èxit de masses del nou estil.
La joventut nord-americana
buscava en els personatges de la vida pública els ídols que reflectissin el seu
inconformisme i rebel·lia.
Alguns personatges que
compliran aquesta funció seran actors de cinema com James Dean i Marlon Brando,
però també cantants de rock ‘n' roll com el cantant Elvis Presley.
Fender Stratocaster
La guitarra Fender
Stratocaster va ser creada per Leo Fender l'any 1954 i és la guitarra elèctrica
més venuda i copiada de la història.
Durant molt de temps
aquesta serà la guitarra obligada per als guitarristes de rock ‘n' roll.
Té un so brillant i net
molt característic que ha fet famosos guitarristes com Buddy Holly, Hank Marvin,
Keith Richards, Jimi Hendrix o Eric Clapton, que apareix a la fotografia amb
una Fender Stratocaster.
El comerç aconsegueix dominar l'artista: cap
artista pot resistir la pressió de les expectatives comercials, i a principis
dels anys seixanta alguns han mort víctimes dels excessos, altres s'han retirat,
i els que segueixen en actiu ja no tenen l'èxit d'anys anteriors.
La manca d'ídols aboca la indústria musical
americana a una època de crisi en la qual només destaquen algunes cantants com
Wanda Jackson, Connie Francisi Brenda Lee.
Apareixen nous ritmes que intenten substituir
el rock ‘n' roll, però la majoria seran oblidats ràpidament (limbo, madison, popeye,
surf, pony, fly, hop, hully-gully, hucklebuck...).
Un d'aquests va ser el twist, introduït el 1960
per un ballarí professional anomenatChubby Checker.
6.1. EL ROCK ALS PAISOS CATALANS
Cal destacar el paper del Dúo Dinámico com a
introductors del rock ‘n' roll a l'Estat espanyol. Van començar la seva
trajectòria l'any 1958, versionant cançons molt conegudes de cantants americans,
però no va ser fins al 1960 que la seva companyia discogràfica els va deixar
enregistrar temes propis.
A partir d'aquell moment els seus èxits es van
anar succeint. El Dúo Dinámico està considerat una peça clau en la història de
la música pop-rock espanyola.
Un altre grup barceloní d'aquesta
mateixa època van ser Los Sírex (paraula grega que vol dir ‘fort i poderós'), que
comencen amb molta força fent honor al seu nom, actuant en col·legis i clubs
barcelonins. Després els seguirien conjunts com Los Mustang (els millors
traductors dels Beatles al castellà), Los Gatos Negros i altres.
6.2 LA NOVA CANÇÓ
Però el moviment més important que es va
produir en aquesta època dins la música popular urbana dels Països Catalans va
ser la Nova Cançó,un fenomen musical, social i polític iniciat a Catalunya a
finals dels anys cinquanta seguint les petjades de la cançó francesa.
Els seus impulsors van ser un grup de cantants
que va tenir un pes específic molt important en la represa lingüística i
cultural de les terres catalanes:Els Setze Jutges.
Els Setze Jutges (que al principi no eren
setze i tampoc no eren jutges) prenien el nom de l'embarbussament més famós de
la llengua catalana, precisament quan la dictadura del general Franco intentava
fer-la desaparèixer de la vida pública.
Format inicialment per tretze intel·lectuals
que cantaven individualment, els Setze Jutges van recuperar la presència de la
cultura catalana al carrer, van donar peu a l'aparició d'una editora
discogràfica (Edigsa), van crear una discografia catalana i van promoure l'aparició
d'un nou tipus de públic.
Aquest públic era jove, s'identificava amb el
cantant i no volia seure tranquil·lament a la cadira per acabar aplaudint al
final de cada cançó, sinó que volia escoltar frases contundents que el
convidessin a incorporar-se al cant.
L'any 1963 es produeix un fet important per a
la trajectòria de la Nova Cançó. Al cinquè Festival de la Cançó Mediterrània (organitzat
per Ràdio Nacional d'Espanya i TVE) el primer premi va ser atorgat a la cançó
Se'n va anar interpretada per la cantant Salomé i per Raimon, cadascú en una
versió diferent.
Això va potenciar l'aparició de nous
intèrprets que cantaven en català, i va fer que augmentessin les vendes dels
discos catalans.
Alguns components dels Setze Jutges han estat
figures cabdals de la música catalana. És el cas, per exemple, de Joan Manuel
Serrat, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach.
Història de la NOVA CANÇÓ
Els primers components foren: Lluís Serrahima,
escriptor; Miquel Porter,
professor universitari d’Història de l’art; Joan
Armengol que acompanyava
Porter a la guitarra, i Remei Margarit.
Escrivien i componien cançons, que
interpretaven arreu de Catalunya. Aviat s’hi
va sumar l’escriptor Josep Maria Espinàs.
Els Setze Jutges per
ordre cronològic.
1- Miquel Porter.
2- Remei Margarit.
3- Josep Maria
Espinàs.
Autor de l'himne del Barça
4- Delfi Abella.
5- Francesc Pi de la
Serra.
6-Enric Barat.
7- Xavier Elies.
8- Guillermina Motta.
9- Maria del Carme Girau.
10- martí Llauradó.
11- Joan Ramon
Bonet.
12- Maria Amèlia
Pedrerol.
13- Joan Manel
Serrat.
14- Maria del Mar
Bonet.
15- Rafael Subirach.
16- Lluís Llach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada