La Cultura de carrer (MARC MAYORAL)
El hip-hop és una cultura de carrer creada a partir de 1970 pel jovent negre i llatinoamericà que vivia als barris marginals de Nova York (Bronx, Harlem). La cultura hip-hop té quatre branques:
Rap: recitació rítmica sobre una base musical. El text es pot preparar amb antelació, però també improvisar-se al moment, en el marc d'una batalla. Els rappers també són anomenats MC (mestres de cerimònies).
Dee-jaying: ús de dos plats giradiscos en paral·lel per part d'un DJ (discjòquei).
Graffiti: escriptura i pintura a les parets per mitjà d'esprais.
Breakdance: ball acrobàtic amb moviments ràpids, girs de tot el cos al voltant d'una mà o del cap, postures robòtiques...
Aparició i evolució de la música disco
A les discoteques, els discos de vinil van començar a substituir la música en directe, i va néixer la necessitat que alguna persona escollís, posés i tragués els discos. Van aparèixer així els primers discjòqueis. Per poder enllaçar una cançó amb una altra es van inventar els plats paral·lels.
(El mainstream) El pop i el rock més clàssic
S’anomena meinstream per que significa corrent principal. Es format pel pop rock mes clàssic. Als anys vuitanta el vessant més pop del mainstream va dur algunes cantants a èxits impensables en èpoques anteriors, en què triomfaven més els artistes de sexe masculí. És el cas de Tina Turner, Whitney Houston, i especialment Madonna, que aconsegueixen omplir concerts multitudinaris i situar-se en els primers llocs de les llistes en venda de discos.
Els inicis del rock dur
Pels volts del 1970, grups com Led Zeppelin, Deep Purple i Black Sabbath van començar a desenvolupar un estil que es va anomenar rock dur
Segurament l'element més característic d'aquest estil és el so gruixut i dens de la guitarra elèctrica, que s'obté gràcies a un pedal d'efecte anomenat distorsionador.
El rock dur ha tingut molts subestils i derivacions (heavy metal, speed metal, thrash, grindcore, funk metal....).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada