UNA ÈPOCA DE
FUSIONS (Andreu Pla)
Una
característica important de la dècada dels setanta són els intents de fusionar
el rock amb altres estils musicals, com la música clàssica, el jazz, la música
llatinoamericana, la música electrònica... Aquest fenomen va donar lloc a
diversos corrents: rock simfònic (Pink
Floyd, Genesis), jazz-rock (Chicago), rock llatí (Santana), rock progressiu
(Frank Zappa), glam-rock (David Bowie, Queen, Elton John), techno-rock
(Kraftwerk)...
Pink Floyd – Another brick in the wall
Al
mateix temps, irromp a l'escena internacional un estil nascut als barris pobres
de l'illa caribenya de Jamaica: el reggae, una combinació de ritmes jamaicans
(ska, mento...) i sonoritats del soul americà. Bob Marley va ser el
representant més cèlebre d'aquest estil, que deixarà la seva empremta en la
música popular urbana en corrents tan diferents entre ells com la música
electrònica, el punk o el hip-hop.
Bob Marley – No woman no cry
EL PUNK (Andreu Pla)
Després de la guerra àrabo-israeliana del 1973, l'augment del preu del
petroli provoca una crisi econòmica generalitzada. En altres èpoques difícils,
els joves havien trobat en el rock una manera de rebel·lar-se. Però en aquest
moment moltes estrelles del rock són personatges milionaris amb qui un jovent
sense feina ni expectatives no pot sentir-se identificat. Això afavoreix que a
Anglaterra aparegui el moviment punk (en anglès, gamberro), que triomfa entre el
jovent urbà de classe obrera.
Els punks volen destruir l'ordre establert, ja que veuen el món com un
conjunt d'injustícies socials sense solució; d'aquí ve la seva expressió no
future. Amb el seu aspecte, volen donar una imatge caricaturitzada del que
produeix aquest món injust.
http://www.youtube.com/watch?v=NQbfTAWe3no
Sex Pistols – God save the queen
EL ROCK ALS PAÏSOS
CATALANS (ANDREU PLA)
Amb la mort del general Franco (1975) i l'aprovació de la Constitució
democràtica (1978), canvia el marc polític i social del moment. La gran
activitat musical que hi havia hagut a Barcelona durant la dècada dels setanta
minva al mateix temps que triomfa la movida, un moviment social i artístic que
té lloc a la ciutat de Madrid, i que capta l'atenció del públic i la indústria
musical.
Durant els anys vuitanta, als Països Catalans destaquen grups que canten en
castellà, com Los Rebeldes, Seguridad Social, Presuntos Implicados i El Último
de la Fila.
A finals dels anys vuitanta apareix una nova fornada de grups que canten en
llengua catalana, en un moviment anomenat col·lectivament rock català. Primer
van ser Duble Buble, N'gai N'gai, Detectors i altres; després, Sopa de Cabra,
Sau, Els Pets, Lax'n'Busto, Sangtraït, Brams, Bars...
http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeM
Sau – Boig per tu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada